Cinema i vi. Aliment per a l’ànima

No vénen temps fàcils, però encara tenim la sort de poder alimentar l’ànima amb propostes culturals que segur que també ens la remouen. Sovint, en aquest espai, proposem harmonitzar vins de Cellers Tarroné amb lectures o temes musicals que ens agraden, que ens encoratgen, que ens motiven, que ens il·lusionen… Avui, en una nova aposta per estar al costat del món de la cultura (#culturasegura), volem proposar tres pel·lícules recent estrenades que estan a la cartellera.

Esperem que algun dia, com ja es fa en algun país nòrdic, a les sales de cinema es puguin tastar vins a copes. Per a nosaltres seria un plaer enorme, alimentar cos i ànima al mateix temps. Assaborir diàlegs com fem amb cada glop de vi. Som conscients que encara som lluny d’aquest escenari però no per això deixarem de desitjar-lo. Mentrestant, beurem vi a casa i quan anem al cinema, imaginarem aromes i gustos de la copa que voldríem tenir a la vora.

Les recomanacions que fem a continuació són un retrat del moment que vivim. Les dues primeres pel·lícules (documentals) relaten conflictes socials i vivències personals molt dures, de les quals en podem aprendre molt i que ens poden fer replantejar moltes coses. Des de com volem alimentar-nos a com volem viure. La tercera és una comèdia escrita i dirigida per Woody Allen ambientada a San Sebastián. Ens agrada seguir les passes del cineasta i especialment, en aquesta ocasió, veure que en el cartell de promoció de la pel·lícula hi apareixen copes de vi.

Per maridar-les, triem els vins que representen la nova generació de Cellers Tarroné. Punt i… Seguit i A Part. Tres vins que conviden a llegir, però també a sentir, a mirar, a observar. A reflexionar…

Cartas Mojadas. De la cineasta Paula Palacios i presentada per Isabel Coixet. Documenta els anys més tràgics de la migració cap a Europa i la missió més dura de l’Open Arms. Amb Punt i… Un vi de garnatxa negra i syrah que convida a la parada, a la reflexió. És delicat, d’aroma agradable i fresc. Expressiu, afruitat, amb un final llarg i persistent. Com el documental, ens ressonarà a dins molta estona.

Eso que tú me das. Dirigida pel periodista Jordi Évole. “Tres setmanes abans de morir, el músic Pau Donés ens va truca per proposar-nos una entrevista. Aquest documental únic sobre el sentit de la vida és el resultat d’aquella conversa. El testimoni d’una persona que va saber viure i morir aprecient la vida en la seva totalitat”. Amb Seguit, monovarietal de garnatxa negra. Un vi que regala aromes balsàmiques i cremoses de fruites confitades, que és equilibrat i persistent. Un vi que simbolitza el continuar, el donar i rebre, el no defallir… Justament l’actitud que va abraçar Donés.

Rifkin’s Festival. Una comèdia romàntica del cineasta novaiorquès, Woody Allen que “narra la història d’un matrimoni nord-americà que visita el Festival de Sant Sebastián i queden impressionats del festival, de la bellesa de la ciutat i de la fantasia del món del cinema”. Amb A Part, l’especial, el singular, l’autèntic… Com ho és cada nou llargmetratge de Woody Allen. Un vi 100% garnatxa blanca, acollida i elaborada en barriques d’acàcia, el que li confereix un caràcter molt personal. És un vi dens, untuós, amb pes, però sedós. Amb una acidesa que li augura una llarga vida, notes salines i records lleugers de terra blanca i veremella. Un vi que és presència i consciència.

Esperem que, si ho intenteu, ho gaudiu.

www.cellerstarrone.com