was successfully added to your cart.

La poda en verd: birbar i esperonar

A Cellers Tarroné, als treballs de poda en verd li’n diem birbar. En vam parlar en un post al bloc ara fa un any on també ressaltàvem la importància de dir les coses pel nom que són conegudes i mantenir el llenguatge terraltí, com també fem amb el vi Sisquera. La vinya està tenyida de verd, de les fulles, i dels primers brots que deixen entreveure el que en ple estiu seran els raïms. I ens recorden el poema «Pirinenques» de Joan Maragall:

 

I em vaig trobant tan bé en allà entremig,
i em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.

 

Durant aquests dies de maig i els que vindran de juny, les tasques de viticultura consisteixen a birbar i a esperonar. A l’immaTErial s’expliquen detalladament aquests treballs: «Quan totes les fulles del cep han caigut, s’esperona o trauen els esperons, que consisteix a podar els brots més grans del cep. Esbrotar o traure brots (anomenat birbar o traure birbes a Batea) consisteix a traure els brots petits de fulla que neixen a la fusta vella, ja que en aquests, el raïm no donaria fruit».

El que fem també és observar constantment l’evolució dels ceps, per assegurar la sanitat general de la planta i en conseqüència assegurar que les totes les condicions siguin òptimes per rebre el futur raïm.  A poc a poc augmenten les temperatures i ens anem acostant a l’estiu i per tant a la propera verema, la de 2019. Ha estat un hivern poc plujós i esperem que la primavera ens regali encara més pluja – que no tempestes- perquè el sòls de panal rebin aigua i tinguin les suficients reserves hídriques per passar l’estiu que, vist l’històric dels últims anys, es preveu calorós.

Sobre el llenguatge tècnic i dialectal del vi, en més d’una ocasió hem recomanat la lectura del Diccionari del Vi i del Beure, editat per Cossetània. Sempre és una eina bona i útil per confirmar dubtes i Joan Maria Romaní i Olivé ho posa fàcil. Ho podeu comprovar en aquest enllaç. Seguint amb recomanacions literàries, la traducció a l’espanyol del llibre «Experto en vino en 24 horas» de la prestigiosa crítica de vins britànica Jancis Robinson és una gran eina. Per apropar-se sense por al vi i descobrir tot el món de sensacions que l’envolta. No fa falta saber-ne, sinó tenir-ne ganes, de tastar i d’aprendre. De compartir i de sentir. Podeu llegir-ne algunes pàgines a Planeta Gastro, que és l’editorial que el publica. A la pàgina 29 s’expliquen les 10 maneres d’escollir l’ampolla adequada. Ens agraden tots els punts indicats i les raons, però especialment aquest:

Busque vinos embotellados lo más cerca posible del lugar donde se cultivaron las uvas. La etiqueta debe indicar la dirección, o al menos el código postal, del embotellador, si no coincide con el productor. Desconfíe, por ejemplo, de un vino de Nueva Zelanda embotellado en el Reino Unido. Una proporción creciente de vino se distribuye a granel por el mundo, lo que puede resultar ecológico para vinos baratos, pero cualquier productor serio insistirá en embotellar él mismo sus vinos. En las etiquetas francesas, busque «Mis en bouteille au domaine/château».

 

www.cellerstarrone.com