De Batea al món

“Veníem d’un 2019 molt bo i el 2020 va tenir dues fases. La primera, quan es va anul·lar la fira Prowein a Düsseldorf. Va ser un cop dur, perquè és el certamen de referència on et trobes amb als importadors europeus”. Ho explica Gil Núñez, enòleg i sommelier, responsable d’exportació de Bertha Group i cofundador de KeyWines per als Estats Units. Aprofitem que ens ha visitat fa uns dies per entrevistar-lo.

“El mes d’abril de 2020 va ser el més horrorós de tota la història. Amb zero comandes i un bloqueig total en les exportacions”, reconeixerà. A mida que va anar avançant l’any de la pandèmia, es va detectar una certa recuperació, sobretot a l’estiu que va permetre “acabar l’any de manera decent”, dirà. “Però de cara al Nadal l’activitat es va tornar a estancar incloent els mesos de gener i febrer d’aquest 2021 i especialment al mercat europeu: a Alemanya, Suïssa i al Regne Unit, per les restriccions i el tancament dels establiments d’hostaleria”, comenta Gil Núñez. “L’únic mercat que no se’n va ressentir tant o mínimament va ser el nord-americà. Allà la mentalitat sempre ha estat l’economia primer i l’avançament en el tancament horari dels restaurants pel Covid-19 no era un problema com aquí, perquè els clients hi van més d’hora, a sopar”, explicarà. “Es va vendre molt durant la pandèmia als EUA i de fet diríem que ha estat el mercat que ha permès continuar i salvar l’activitat exportadora en aquests últims mesos”.

Cellers Tarroné és una de les marques que Gil Núñez representa a l’estranger, tant a Bertha Group com a KeyWines. Malgrat que els ritmes d’exportació es van alentir durant el 2020, el fet de ser presents a diferents mercats europeus, asiàtics i americans va ser una garantia per seguir exportant, encara que a un altre ritme. “A Europa hem patit molt, perquè molts negocis estaven tancats i molts no han pogut continuar després de la pandèmia. Hi ha països més afectats que d’altres. Per exemple, el Regne Unit. També Alemanya i el mercat suís. Els escandinaus s’han vist bastant afectats, però els monopolis han seguit funcionant.  Hi ha mercats que havien anat aguantant bé durant l’any 2020, però que ara tornen a tenir restriccions com els països de l’Est d’Europa, Rússia i Ucraïna. Àsia també està força paralitzada i el Japó no l’hem recuperat. Veiem que hi ha una sèrie de mercats que continuen patint, però per altra banda també observem que des de l’abril d’aquest any hi ha una recuperació progressiva en els mercats europeus. Havien estat temps sense comprar vi català i ara tornen a fer una primera comanda”, explica Núñez.

La pandèmia però ho ha capgirat tot: “Les quantitats de compra no són les mateixes ni tampoc la tipologia de vins. L’interès és principalment per les gammes d’entrada i mitjana, sense superar els 25 euros ampolla. Els vins cars que ocasionalment alguns mercats/ clients es podien permetre, ara no surten tant”, reconeixerà. És conscient que la pandèmia els obligarà a redefinir l’estratègia empresarial, per adaptar-lse als canvis de prioritats i consum. “Durant la pandèmia hi ha hagut cellers que han vist els seus magatzems plens de vi i han trencat els preus… Remuntar, després, serà molt difícil”, advertirà Núñez.   

Una altra de les conseqüències de la crisi sanitària, social i econòmica és que el preu dels materials com el vidre, el suro i el cartró s’han encarit molt. Gil Núñez reflexiona: “Això obligarà a apujar el preu del vi, però encara tenim molta incertesa en els mercats i no sabem com afectarà això en els mesos que vénen. És un escenari que fa una mica de respecte i que pot afectar especialment els cellers petits i mitjans -que són la majoria d’empreses catalanes-, perquè hauran de fer front a increments de costos. Hem de veure com ens hi posem, perquè justament aquestes empreses són les que donen més personalitat i tipicitat als seus vins i les que ens agrada representar”.   

Està clar que la pandèmia ha repercutit en l’exportació, com també en els hàbits de consum a l’estranger. “A Catalunya i a Espanya el consum de vi és baix; hi ha països on exportem que beuen entre 3 i 4 vegades més que nosaltres. És cert que hem detectat puntualment algun increment de consum ,però essencialment el que ha passat és que s’ha traslladat el lloc: del restaurant a casa. Però cal matisar que en molts països europeus i nord-americans, el consum ja és elevat a domicili, cosa que no passa aquí”, inssitirà.

“El que sí que hem notat és que com tothom s’estava més temps a casa, ha incrementat l’ús de les plataformes digitals per comprar vi. Les vendes online de vi han crescut molt a l’estranger. Als EUA el mercat online és més madur que a Europa. No es visita tant la botiga, sinó que el consumidor es refia de comprar online, perquè moltes vegades hi ha eines com xats oberts en directe que faciliten l’assessorament”, dirà Gil Núñez. Malgrat que no hi ha contacte humà, el comerç online ha facilitat als consumidors seguir comprant vins.

Coincidint amb la visita de Gil Núñez i Robin Hunsucker, cofundadora de KeyWines, vam tastar les noves anyades i els vins nous que hem tret al mercat. Núñez en fa aquesta valoració: “Hem tastat La Pinxa del Barri i ja hem fet comanda. Perquè és un vi que encaixa als Estats Units i sabem que tindrà molt bona acceptació. El Sisquera també és una gamma que juga un bon paper, especialment el negre i la línia Merian funciona tota. El rosat és molt bo i ha tingut una molt bona acceptació sobretot durant la temporada d’estiu que hem de tenir en compte que als països freds és més curta. Hem vist que el Punt i… i el Seguit són vins que van agafant més cos i forma a cada anyada. I, en general, els vins de Cellers Tarroné tenen una molt bona penetració a l’estranger per la bona relació qualitat-preu”.