De boes, llibres i estoigs de vins…

“¿Per què hauria de fer por un barret?

El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre”

El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry

La comprensió. Allò que moltes vegades donem per fet. I no. Sempre fa bé tornar a les línies d’El Petit Príncep per reflexionar-hi. Quants aprenentatges que amaga aquest llibre…! Avui el recuperem de nou -i no és la primera vegada que en parlem al blog. Ho fem a propòsit d’un dels estoigs de Cellers Tarroné, el que veieu a la imatge superior. En aquest cas sí que és evident que a dins hi ha vins, no? Bé, potser per les lletres, els signes de puntuació i els noms podrieu pensar que, a dins, hi ha llibres… Però, no.

Ho vam explicar fa un temps, però hi tornem. Perquè ara que s’acosta el Nadal i busquem regals que alimentin cos i ànima pensem que aquest és un dels bons. I no perquè sigui nostre… El cas és que l’estoig guarda tres dels vins més moderns i atrevits de la família. I resumeixen el paral·lelisme entre el plaer d’escriure, d’aquí que les noms homenatgin els signes de puntuació, amb el plaer d’elaborar un bon vi. Així:

_Punt i… és la parada, la reflexió i la invitació a pensar.

_Seguit és el fet de continuar recorrent el camí aplicant el saber après.

_A part és un punt d’inflexió. És l’atreviment i és la reflexió. És el risc, és la continuació però des d’una perspectiva diferent.

El dissenyador Marc Riera, de l’agència GamnBcn, explica és l’autor de l’estoig. Explica el procés creatiu i comenta que a Punt i… i Seguit van pretendre que “la lletra i el signe ortogràfic fossin la imatge, la il·lustració principal. A l’A part, en canvi, vam seguir una línia coherent amb els dos anteriors, però que el disseny el convertís en el vi singular de la gamma. Ens vam influenciar pel futurisme italià, un moviment artístic de principis de segle XX que es caracteritzava per superposicions i interseccions de formes i colors”.

L’estoig és un divertimento i una petita obra d’art. Reuneix tres vins que, en els últims anys, han rebut molt bones consideracions per part de la crítica especialitzada i pel consumidor final. Són vins frescos, àgils, purs, atrevits, mirall de la Terra Alta… Actualment, del Punt i… i del Seguit tenim les anyades 2019 al mercat. I de l’A Part, la 2018. Són vins que envelleixen molt bé, especialment la garnatxa blanca 100% perquè regala matisos impensats quan és molt jove.

Per referir-se a l’estoig, a GamnBcn diuen: “Hem volgut crear un quart element a partir dels tres dissenys anteriors – els de les etiquetes. És una evolució del que havíem fet. Perquè fos coherent i per anar a l’essència, vam decidir que només utilitzaríem la tinta i ens basaríem en les formes, en els signes ortogràfics, la lletra G – que té un perfil tipogràfic bonic – i les interseccions de l’A part“. Marc Riera comenta que aquesta idea de suma es tradueix “en tres franges que representen les 3 ampolles de la gamma i que es troben a l’interior de l’estoig”. El material que s’ha emprat per fer l’estoig és el més auster: Cartró de color natural perquè així conrasta amb la gràfica negra i sofisticada que està pintada a sobre.

Segur que a aquestes alçades ja us hem convençut, però aquesta mica d’informació més que compartim, us acabarà de fer decidir:

Punt i… (garnatxa negra i sirà)

Color roig cirera intens, de capa mitja-alta. Aroma agradable i fresc amb lleugeres notes de fruites vermelles sobre fons mineral. En boca és molt expressiu, afruitat, amb tanins dolços i un gran potencial. Final llarg i persistent. Molt equilibrat.

Seguit (garnatxa negra)

Color robí intens. Ampli registre d’aromes balsàmiques amb notes cremoses de fruites confitades. En boca és molt agradable, ben equilibrat, amb tanins dolços, arrodonits, recordant a fruites madures i notes especiades. De final llarg i persistent deixant un post gust mineral

A Part (100% garnatxa blanca)

Nas complex i ple d’harmonia. En boca és un vi untuós, dens i amb pes. Pas ferm en boca. Sedós. No deixa indiferent. Amb bona acidesa que dóna llargada al vi, sense aturador. Un post-gust llarg i profund amb intensos aromes de fruita de pinyol. 

En resum, que quedareu molt bé si el regaleu o si us el regaleu. I sempre podeu començar la conversa parlant de comprensió i jugar a veure què hi ha a dins… Si llibres o vins.