Fa 5 anys a Mas de l’Àngela vam plantar els primers ceps de garnatxa blanca i negra. Aquesta setmana hi hem tornat per veure els primers brots, en plena primavera. La vegetació ja comença a inundar de verd el cep i amb els raigs de llum de mitja tarda, tot és un espectacle. La vinya és com un escenari auster ple de llumetes. Amb la sort que no només el sol la il·luminava tèbiament quan la vam visitar, sinó que també hi havia aparegut la lluna quasi plena. Un quadre, un espectacle, amb les aromàtiques seques però inundant d’aromes de sotabosc mediterrani tot el camp.
Mas de l’Àngela és una finca al terme municipal de Batea que està a 15 minuts en vehicle des de la porta de Cellers Tarroné. Té 4 hectàrees d’extensió i és una de les il·lusions dels últims anys. Està envoltada de bosc i té els sòls característics de panal de la Terra Alta, amb una gran riquesa calcària i molt pobres en matèria orgànica. Quan hi vam ser, els peus se’ns hi enfonsaven. Fa falta aigua, que plogui de manera continuada i sense fer mal durant uns quants dies, perquè el cep tingui reserves hídriques i pugui iniciar el cicle vegetatiu amb força. Sinó, patirem. De moment, els raïms que hem collit els últims anys de Mas de l’Àngela els destinem a Mas Tarroné, però en un futur ens agradaria fer un vi que reflectís el caràcter propi de la finca.
Mentre la vinya fa el seu propi curs, al celler no ens avorrim. Ara hem tret al mercat Sisquera Selecció blanc, un nou vi monovarietal de garnatxa blanca, envellit en barriques de fusta de 300 litres de roure francès. Més complexitat, volum, consistència, però igual de fresc i elegant que les garnatxes blanques que vinifiquem al celler. Els Sisquera són vins de vinyes de mitjana edat i amb el nom reivindiquem una paraula pròpia del parlar bateà, representant l’autenticitat i l’orgull de pertinença al poble.
Si els vins que elaborem són una reinterpretació molt fidel i personal del paisatge on neixen, els noms que triem una voluntat de fer prevaldre la nostra manera de ser i de dir, de parlar, d’expressar-nos i de reivindicar-nos. Com el nostre vincle amb l’art i la creativitat.