El paisatge humà de Cellers Tarroné

Ara sí que podem dir que la verema 2018 ha acabat. Vam començar un dilluns, 3 de setembre, i hem acabat un dijous, 4 d’octubre. Per tant 31 dies d’intensitat per a una campanya que valorem d’espectacular, com bé diu la DO Terra Alta. La sanitat del raïm que hem entrat a Cellers Tarroné ha estat excel·lent i també la seva qualitat. No ens ha plogut durant la verema – però sí a la primavera, quan era necessari – i hem equilibrat la producció després de la dràstica reducció de l’any passat.

Per tant, satisfets i feliços, ara continuem treballant al celler per acompanyar el raïm i per convertir el most en vi, un viatge màgic que requereix de tècnica, ciència, art i artesania i que ens diposem a fer amb tot l’equip, que és extens, però no tant com el que ha fet possible la verema.

Com cada any hi ha una entrada per agrair infinitament el treball de totes i de tots. Tenim un paisatge únic, agrest, amb els Ports al final del quadre presidint, el de la Terra Alta, però un altre, l’humà, que és més fascinant encara. Persones humils, honestes i treballadores que han estat cada dia al peu del canó i que sense les quals no hauria estat possible dur a terme una nova campanya, plena com sempre d’incerteses, de dubtes, de neguits, però al mateix temps de la seguretat que dona l’experiència i l’experimentació. Una campanya que recordarem per moltes coses, per molts somriures, per moltes mans enllaçades, per la suor, els entrepans, el vi que ens acompanya, però sobretot pel canvi cap a l’ecologia. Ja podem dir ara amb la normativa a les mans, que fem un cultiu ecològic a la vinya i un treball respectuós i sostenible al celler. I en breu sortiran al mercat els primers vins amb segell que ens faran viatjar per Catalunya i a l’estranger amb un nou valor afegit.

https://www.facebook.com/CellersTarrone/videos/162806287994977/

Tornant als treballadors i treballadores, a elles i a ells va dedicat aquest article. El nostre equip és la nostra motivació. És cert que la vida no és només la feina, està clar, però és una part essencial. I com diu Walt Whitman al seu arxiconegut poema “No te detengas”:

“No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños (…)

No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas”

I nosaltres, amb l’equip, cada dia aprenem, som feliços, construïm nous somnis. I vivim, i sentim, us ho assegurem. És gairebé una obligació.

www.cellerstarrone.com