La força d’un destí, a Batea

“Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi”

portada_la-forca-dun-desti_marti-gironell_201802021234

Aquest proper cap de setmana tenim una cita cultural molt interessant a la Terra Alta. Ens visitarà el periodista i escriptor Martí Gironell, autor del llibre “La força d’un destí” que narra la vida de Jean León – Ceferino Carrión – el visionari que se’n va anar a fer les Amèriques i en tornar a Catalunya va crear el celler al Penedès que porta el seu nom i que ara és propietat de la Família Torres.

L’acte serà dissabte 26 de maig a les 20h i la presentació s’acompanyarà d’un tast de vins. Serà un maridatge literari amb el nou Premi Ramon Llull i un dels llibres més venuts l’últim Sant Jordi. Com a coorganitzadors de l’activitat enoliterària, també portarem vins de Cellers Tarroné. I per a l’ocasió hem triat una referència que homenatja l’art d’escriure i  l’art de fer vi, dos processos culturals que tenen moltes connexions, des de l’artesania a la creativitat. Hi durem l’A part, que és de la gamma de vins que representa la generació més jove del celler. És l’especial, l’autèntic… És un vi 100% de garnatxa blanca elaborat, acollit i envellit en barriques d’acàcia que ens ha regalat molt bones crítiques i també moltes lectures plàcides, és a dir, molts bons moments. L’anyada 2016, la primera que va sortir al mercat, té una vida molt llarga, com els bons llibres que, a vegades, conviden a ser rellegits. Aviat podrem començar a gaudir de la segona.

Aquesta setmana hem vist publicada a Vadevi.cat una entrevista que  la periodista Margalida Ripoll ha fet a Martí Gironell i hem pogut endinsar-nos una mica més en les seves reflexions personals sobre l’obra i el protagonista. Gironell  ha hagut de consultar moltes fonts i conversar amb persones molt diverses per recompondre i relatar la figura d’un gran personatge del vi. Ens ha agradat llegir al titular de l’entrevista: “Jean León volia fer el millor vi del món i ho va aconseguir; no tenia límits”.

Tots els elaboradors o la majoria treballem amb aquesta intenció, fer un molt bon vi, però més enllà de voler elaborar el millor vi, a Cellers Tarroné ens motiva elaborar el vi més autèntic, amb els recursos naturals i humans que tenim, el coneixement, la llibertat, l’experiència i la voluntat de superació que sempre és present i constant perquè així ens ho han inculcat les generacions que ens han precedit.

“Després de molta feina i molts sacrificis el seu vi va ser tan important que es va servir al sopar inaugural del mandat del president dels Estats Unit, Ronald Reagan. De la mateixa manera que Amerine li havia dit que el vi del Penedès havia omplert les taules dels emperadors romans”

Artboard 13

El vi, sempre present a taula. El de Jean León va ser a taula de molts artistes de Hollywood, però també a la presidencial. Reagan va inaugurar el seu mandat amb els vins de Ceferino Carrión, que es va canviar el nom tot just arribat als Estats Units. La seva primera feina, per cert, va ser la de taxista. I el número de matrícula és el que exhibeixen avui en dia els vins de Jean León, un celler per cert, de pel·lícula.

S’ha dit sempre que els millors acords es tanquen en una taula i el vi, per descomptat, no hi pot faltar. El vi convenç, condiciona, sedueix, parla per nosaltres, també. A més a més de tastar els vins que elaborem i de posar el vi a taula cada vegada que ens reunim amb família i amics, a casa cada divendres obrim una ampolla. I la compartim a les xarxes  amb l’etiqueta #lovideldivendres. Ens agrada especialment fer-ho amb el cercle familiar més reduït, perquè el vi ens ajuda també a segellar la nostra voluntat de viure de portes endins, desconnectant de tot i de tothom encara que sigui per unes hores, per després tornar a reconnectar amb més força. Vosaltres ho feu igual?

www.cellerstarrone.com