L’art d’esperar per beure bé

“La espera genera temperaturas. Esperamos con el corazón tiritando, o ardiendo de deseo” escriu la periodista alemanya Andrea Köhler al llibre meravellós “El tiempo regalado“. Us en recomanem la lectura per aquest estiu. Esperar és bo, és sa, és necessari i aquest assaig escrit per la periodista alemanya ho confirma. La lectura us reconciliarà amb vosaltres mateixos i hi trobareu paral·lelismes amb el vi, com la primera de les frases de l’article.

“Esperar es una lata”–reza la primera frase del libro–, pero esperar es inevitable; es algo que hacemos constantemente: esperamos a que cese el dolor, a que nos respondan, a que se cumpla una promesa o a que estalle la risa después de un chiste Libros del Asteroide

 

A Cellers Tarroné esperem la nova anyada del vi més especial de la gamma que representa la generació més jove. És l’ A Part, el que és diferent, singular, únic… Una garnatxa blanca 100%  envellida i elaborada  en barriques d’acàcia que vam estrenar l’any passat. Fa més de 2 mesos que el vi de la collita 2017 reposa ja a l’ampolla. I aviat sortirà al mercat, reflectint l’expressió d’una anyada, d’un sòl, d’una climatologia i d’aquest factor humà que és tan determinant i que fa bona la frase que d’un mateix raïm en mans de diferents enòlegs, en resulten vins radicalment oposats.

Rebre una nova anyada sempre és una senyal positiva. Restaurants, botigues, clients i amics l’esperen, tant o més que nosaltres que som els qui l’elaborem. Però avui no només volem reivindicar que és bo tenir desig per allò que arribarà en el temps i en la forma que li pertoca, sense presses, sinó que l’anyada anterior de l’A Part, la de 2016, encara és bona, molt bona, perquè ha fet l’evolució positiva que esperàvem durant els últims 12 mesos d’ampolla – sempre que l’hàgim conservat bé, sense llum, sense elevades temperatures. L’acàcia ha arrodonit el vi, l’ha fet créixer i madurar… L’acidesa li ha donat ales per seguir sent un vi viu i fresc, per ser expressiu en nas i envolvent en boca… Un bon vi blanc també necessita temps per mostrar-se tal i com s’ha pensat des dels orígens.

Què aporta l’acàcia al vi?  Lluís Marín, enòleg: “L’acàcia dona aromes florals i respecta el caràcter varietal, sense maquillar-lo. L’aportació de fusta és molt subtil; l’acàcia suma fragància i elegància i permet que el vi expressi la frescor del caràcter mediterrani”.

Quin estil de vi hem elaborat? Pere Brio, director tècnic: “És un vi amb cos, estructura i complexitat, com la nostra terra i la nostra gent. Creixerà amb el pas dels anys. És un vi amb força i estructura que tindrà una evolució fantàstica en ampolla”.

 

83efa10e-977c-4629-837c-9afac4dfdae8

Queden poques ampolles de l’anyada 2016, però si les trobeu, compreu-les, consumiu-les i, ens atrevim a dir-vos, que les podeu guardar i veure com evolucionen per a bé en els propers mesos. Aquest vi està fet amb la intenció que tingui longevitat i perdurabilitat. I és un regal obrir una ampolla “antiga” i que estigui en plena forma. Ho vam comprovar aquest passat cap de setmana fent un tast comparatiu  de vins de garnatxa blanca, de la DO Terra Alta, DO Montsant, DO Empordà i DOQ Priorat.

En les properes setmanes treurem al mercat l’anyada 2017 de l’A Part. Un vi que, com les altres referències, cuidem molt, amb un treball acurat a la vinya i una elaboració alquímica al celler. Una part important de la garnatxa blanca realitza la fermentació alcohòlica en bótes d’acàcia de 500 litres i una petita part en dipòsit d’acer inoxidable. Tant a les bótes com al dipòsit, el vi realitza una criança de 6 mesos amb les mares. S’hi fan battonages setmanals per aconseguir un vi més cremós i sedós, amb més untuositat. Després d’aquest procés d’elaboració, el resultat és un vi amb tonalitats groc palla i reflexos pàl·lids, aromes cítrics i tocs anissats, però amb un ventall d’aromes que van des de les flors a la fruita de pinyol com el préssec i la pruna. El nas és complex i ple d’harmonia i la boca densa, untuosa, amb pes… Com va dir el sommelier Sergi Figueres en la nota de tast de l’anyada 2016: “Amb un post gust llarg i profund, en què tornen les aromes a les fruites de pinyol però amb més presència encara. Lleuger record a terra blanca i vermella i, al final, notes salines o aquella salinitat que tan especial fa la garnatxa blanca”.

Fetes aquestes reflexions… Us ve de gust esperar a tastar la nova anyada o obrireu una 2016 abans que s’acabi l’estiu?

Cellers Tarroné