#miradesdevi

Maria Rosa Ferré

Hem estrenat #miradesdevi a Instagram. La fotògrafa Maria Rosa Ferré ens va donar la idea després de compartir al seu compte la imatge que encapçala aquest post, amb el següent text: “Al @cellerstarrone de Batea veient el mural de l’artista lleidatana Mireia Serra coneguda com @lily__brick que amb el títol “Vi, mostra’m l’art de beure la nostra pròpia història” recrea les 5 etapes i les 4 generacions de la família amb 5 vinyetes”.

Hem pensat que periòdicament compartirem fotografies que amics, clients, visitants…. publiquen a Instagram sobre nosaltres, perquè la seva mirada ens defineix i hem d’alimentar les xarxes socials des del nostre batec, però també des del seu. Així serà més objectiva i més plural la visió que traslladem sobre allò que fem, allò que som i allò que sentim a Cellers Tarroné.

La setmana passada us explicàvem al newsletter mensual que retrobar-nos a la Fira del Vi de Gandesa ens ha donat molta energia i bones vibracions per aquest temps de tardor-hivern que encetem. Per fi hem compartit converses i somriures. I més que en vindran, perquè tornen els tastos i les presentacions, com el de dilluns 15 de novembre a Barcelona amb la Guia dels Vins de Catalunya. No obstant això, el treball al celler no s’atura. En un mes treurem al mercat els primers vins , els més joves, els blancs i els rosats de les gammes Mas Tarroné i Sisquera. Així que ja podeu intuir que el celler bull d’activitat: els blancs i rosats, definint-se; els negres més joves, finalitzant les fermentacions malolàctiques. I, entre mig, estem preparant comandes per la campanya de Nadal que ja s’acosta i començant a pair els primers freds: els matins emboirats, la pluja intermitent, les primeres glaçades… I la sort també d’encendre el foc a casa… La sort de viure al poble és que la llar de foc és un luxe molt assequible.

I en aquesta tardor que fins ara ha estat tan primavera -per aquesta escletxa de llum que ens ha regalat l’evolució positiva de la pandèmia- ja va acabant. Els dies s’han escurçat amb el canvi d’hora. I ve de gust hivernar i començar a beure aquests vins que són homenatge i que obrim per homenatjar-nos, com el Torremadrina selecció.

Un històric. El primer vi de criança que es va embotellar. Elaborat amb raïm de vinya vella de la mateixa finca. Simbolitza un important canvi evolutiu al celler. És, a més a més, un homenatge de la família al celler i a la inversa, que es reflecteix en el disseny trencador de l’etiqueta: un collage que reuneix imatges diferents de la historia familiar.

La màgia de les xarxes és trobar, gairebé per casualitat, una entrada com aquesta que fa referència al nostre vi amb més història. Des de Pannarama, Guadalajara, Mèxic, un escrit sentit com aquest de @daltanos: “El Bálsamo que no sabías que Necesitabas: Hay como 15 personalidades ahí dentro, bajo ese disfraz de mujer/enciclopedia, detrás de esos francamente innecesarios pero divertidos comentarios sobre sus viajes por el mundo, más allá de esa elegante forma de hablar de los humanos como de un proyecto fallido, justo donde termina ese tono dulce con el que te hace preguntas que quisieras que todo el mundo te hiciera, que no sabías que querías responder. A veces te dará la impresión de que es como una araña que teje sin sutilezas una jaula, que monta una serie de edificios argumentales densos, barrocos, simbólicos, equilibrados, diseñados para captar tu atención, para ser derrumbados y hacerte caer en una trampa en la que tampoco sabías que querías caer”.

Gràcies a la persona que l’ha escrit i a tots els qui heu arribat fins a l’última línia d’aquest article.