Els silencis del vi

Fotografia de l’Hotel Hostal Sport, Falset

Farà aviat 4 anys que van descriure el nostre vi de criança Torremadrina com “un vi d’espatlles amples, corpori, i alhora gens dur, més aviat amb la intensitat llaminera de la fruita al punt òptim de maceració, sense renunciar, però a un final rotund i amb caràcter. I amb l’elegància natural dels vins equilibrats i ben elaborats, que no necessiten impostar l’accent d’indrets llunyans per fer-se valdre“. L’escrit és del crític de vins, Joan Nebot. No cal dir que ens va agradar i per això el compartim avui com a preludi de l’escrit que ve a continuació i que també hi farà referència, però des d’una altra perspectiva.

Els qui ens seguiu setmanalment sabeu que del Torremadrina també en vam parlar al bloc fa pocs dies, a propòsit de la nova anyada que ha sortit al mercat, la 2018, i del sorteig que vam fer perquè algun dels nostres seguidors a Instagram pogués gaudir a casa de sis ampolles d’un vi emblemàtic del celler, el primer amb criança de Cellers Tarroné. Hem volgut tornar a escriure sobre el Torremadrina a propòsit correu electrònic que hem rebut aquesta setmana, que ens ha emocionat molt. És una de les satisfaccions de fer vi, fer felices a les persones que el beuen, que el valoren, que el comparteixen i que ens ho fan saber.

Al seu llibre “Reading between wines“, l’escriptor de vins Terry Theise, diu que només els millors vins ens permeten tastar el silenci i que el silenci no és només l’absencia de qualsevol so, sinó també la presència de l’eternitat:

“Many wines, even good wines, let you taste the noise. But only the very best wines let you taste the silence (…) Silence isn’t merely the absence of noise. It is the presence of eternity”

I aquest fragment meravellós ens ha connectat amb el correu electrònic que hem rebut i que explica una història que, mantenint l’anonimat dels seus protagonistes, ens agradaria compartir al bloc. Ens diuen que són una família d’Alemanya molt fan del Torremadrina i que el voldrien comprar per celebrar les festes de Nadal. Ens recorden que l’any 2013, en un viatge per Espanya, van visitar el celler, a Batea. El pare de la noia que ens escriu va viure 20 anys a Tarragona i els va descobrir el vi, uns anys abans d’aquest viatge que va fer amb el seu company, el 2010. El pare va ser qui li va descobrir el vi, el nostre Torremadrina, que ara comparteix amb la seva parella i que vol comprar per les festes que venen. La història no acaba aquí… El cas és que sempre que es trobaven amb el pare, hi havia un Torremadrina a taula. Malauradament, el pare va morir l’any passat… I la noia ens diu: “there is a very big emotional connection between the wine and the memory of my father”.

El vi… Que no només encén les taules amb aromes i sabors, sinó també un aliment que ens connecta amb les persones que l’hem compartit i que ens han estimat. De veritat que històries com aquesta ens empenyen a seguir endavant especialment en moments complexos com el que estem vivint.

Per moltes més històries boniques com aquesta.